3.
Ningú no el
va temptar
però no li
agradava
tornar a
casa tot sol,
i
s’excusava així:
“A partir
d’un moment,
cap a la
matinada,
més val
acompanyar
—o mal
acompanyar—
que anar
sol. La foscor
m’altera
els pensaments.”
No havia
descobert
encara el
vell secret:
“Espera’t
fins que l’alba
engruni les
penombres
i esborri
dels cancells
—ara ja
esbatanats—
l’alè brut
i malmès
de la nit
descarada.”