5.


Encara no fosqueja i, de lluny,
se senten ja coets i molts petards;
serà la nit més curta de tot l’any,
d’un altre any –ja són sis– aquí a Girona,
d’un altre any –ja són més de vint-i-quatre–
al món amb tu. Des de la teva cambra
parlem, prudents, de la vida, dels cors
que ens parlen i ens separen perquè ens diuen
coses ben diferents. Aquesta nit
ens els escoltarem, els cors; sabem
que ja ha arribat el moment. Nit de nits.

Aquella nit els vàrem escoltar,
no van ser gens innaccessibles: clars
i diàfans, distints d’altres secrets
del cor, perquè eren com secrets a mitges.