2.
No sempre
pot oblidar el vell piset
d’aquella
que el suporta: mascle tou,
ionqui
enganxat als seus braços, xaiet
que
necessita l’altra per dur el jou.
L’amiga
algun dia farà sort
(o bé tots
dos) i després rebran fort.
(Altrament
la sortida és complicada,
sobretot
per nosaltres: a la fada
que ens
concedia desitjos, herois,
hem dit que
sí terriblement contents.)
Què més els
queda: viure, ser amics,
escoltar
róckers i cantants cofois,
cardar i
estalviar-se patiments.
Un punk vell del carrer
reté els somics.