2.


La diferència no la sabia,
ni se la imaginava i, aviat,
ell trobarà a faltar la companyia
de l’altre cos. Per què la soledat

del passeig li congela el vell record
sense dubtes, si molt abans les pors
li acceleraven els batecs del cor?
Els desitjos demanen els colors

més vius, càlids i intensos del paisatge.
La pluja, el fred i el vent d’aquells moments
no trepitgen els pensaments presents.

 La persistència d’aquella imatge
intensificarà el seu desconsol
quan, decebut, torni a casa tot sol.