6.
No parlis;
ja ho sap fer el desig per tu
i se
l’entén perfectament.
La paraula
no domina prou bé
l’idioma
com per traduir-te
cos i ànima
a l’instant;
un gest, en
canvi, sí;
i una
mirada i un silenci
i uns
llavis i una mà.
La lletra
vol repòs;
com a molt
digues quatre mots
amb la
llengua de la passió:
“molt i
molt” o “me too”, posem per cas.
Però
després del silenci usa el mot
que com al
calamar –despert–
suposo que
et devorarà.
D’inefable,
llavors, ja no pas tant.